Crònica de l’11 de setembre des de Xile

En César és un company que col·labora amb el Comitè Ciutadà per l’Homenatge a Salvador Allende a Barcelona. Enguany esta fent, amb la seva companya, la volta al món (ho podeu seguir al seu blog http://ledamoslavueltaalmundo.wordpress.com/ ). Per tant aquest any no ha estat a la plaça Salvador Allende del Carmel sinó que ha fet coincidir el seu 11 de setembre a Xile. Ens fa arribar la seva crònica personal que us volem donar a conèixer.

Allende 2

Fa exactament 41 anys que un Cop d’Estat de l’ultradreta política i militar, al servei dels ‘ultraliberals’ de Xile i Estats Units, va bombardejar el Palacio de la Moneda, va derrocar el govern de la Unitat Popular encapçalat per Salvador Allende i va assassinar i fer desaparèixer milers de persones. La dreta xilena, com l’espanyola, parla de què cal mirar endavant i no vol sentir a parlar de justícia i reparació. Avui, la presidenta Michelle Bachelet, el pare de la qual va se assassinat pels sicaris de Pinochet, parla de la necessitat de la memòria històrica i l’educació.

Gràcies al company Eulogio Dávalos i al Comitè Ciutadà per l’Homenatge a Salvador Allende a Barcelona, gaudeixo d’una invitació per assistir al Senat. A les 10h es presenta el llibre ‘Allende en el recuerdo’, a càrrec d’Óscar Soto, el metge de Salvador Allende que el va acompanyar les seves darreres hores a La Moneda.  L’acte es presentat per la mateixa presidenta del Senat: Isabel Allende, la filla del President. La sala s’omple de gom a gom de persones de totes les edats. L’esperit Allende traspassa generacions.  Al final de l’acte, un home amb casc vermell, samarreta d’Allende i bandera de la Unitat Popular crida dos cops ‘Compañero Salvador Allende’ i la gent respon ‘Presente’ per acabar amb ‘Ahora y siempre’. Emocionant.

Aquest mateixos crits els sento més tard sota l’estàtua de Salvador Allende, davant del Palacio de la Moneda, per part de diferents associacions, centrals sindicals i partits que acudeixen a fer-hi una ofrena floral. També es crida ‘Se siente, se siente, Allende està presente’. Clamen per la memòria i la justícia social les associacions de professors, els militars purgats, els familiars dels desapareguts, la coordinadora nacional per la fi del subcontracte, la coordinadora unitària de treballadors i moltes més. La marxa més multitudinària, de centenars de persones, porta les ofrenes florals del Partit Socialista, al qual pertanyia Allende, i el Partit Comunista, peça clau de la Unitat Popular.

A la tarda, les botigues tanquen més d’hora perquè el centre serà ‘pres’ pels habituals disturbis on no són estranyes les barricades de foc i fins i tot l’ús d’armes per part d’alguns manifestants. Al matí, la ràbia s’ha traduït en algun autobús cremat. D’altra banda, fa tres dies, un inèdit atemptat amb bomba al metro de Santiago, va ferir catorze persones.

Una nova ‘unitat popular’ governa el país des de fa un any i ahir va aprovar una important reforma fiscal. Els ingressos haurien de servir per finançar una educació a l’abast de tothom – la d’ara és clarament discriminadora i elitista – i fer un millor repartiment de la riquesa. Potser, com va predir Allende, s’estan començant a obrir ‘les grans avingudes per on passi l’home lliure per construir una societat millor’.

César Ochoa

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari